Cultiu de Stropharia rugosoannulata
Instruccions per al cultiu del fong Stropharia rugoso-annulata
El cultiu del fong Stropharia rugoso-annulata és molt adequat per a cultius extensius amb bales de palla senceres i/o llit de restes vegetals a l’exterior. Per la seva alta tolerància i baixa exigència en les tècniques de cultiu és una perfecta candidata en un cultiu de bolets a l’hort o jardí. Aquestes instruccions són una indicació d’utilització del miceli mitjançant les següents tècniques.
- Opció 1: Cultiu sobre bala de palla sencera
- Opció 2: Cultiu sobre llit de restes vegetals
Opció 1: Cultiu sobre bala de palla en bloc
Tècnica de cultiu especialment indicada per a exteriors, tot i que també es podrà aconseguir un cultiu exitós en espais interiors degudament condicionats.
Per completar el procés necessitarem els següents elements
- Una bossa de 600g. de miceli de Stropharia rugoso-annulata
- Una bala de palla de 20-25 kg (de l’última collita)
Fase 1 – Escollir el substrat i preparació
Triar una bona bala de palla, de qualitat i de l’última collita. Col·locar-la a terra, per exemple al jardí (cal assegurar-se que no hi ha presència de rosegadors i altres animals). Remullar amb aigua durant uns dies, fins que la bala quedi completament xopa. El contingut en aigua ha de ser del 75%, és a dir, que quan pressioni un grapat molt fort han de sortir unes gotes d’aigua.
Fase 2 – Inoculació
Barrejar la llavor/miceli amb la palla. Inserir petites boletes de gra per tota la bala, aprox. cada 10 centímetres i tan repartida i a l’interior com sigui possible (ens podem ajudar amb ganivet gran i net per fer palanca). Una bossa de 600 grams és suficient per inocular una bala de palla de fins a 20 kg en sec.
Fase 3 – Incubació
Mantenir la bala lliure de pertorbacions, protegida del sol directe i sempre humida (es pot ruixar polvoritzant amb una mànega de jardí). No permetre que s’assequi durant el procés. La temperatura ambient pot variar entre 5 i 20ºC. Per a més protecció contra animals, insectes i pèrdua d’humitat, es pot utilitzar un plàstic negre per tapar la bala. Si es prefereix utilitzar bales més grans, cal assegurar-se que la temperatura interior no puja en excés, en aquest cas podria morir el miceli.
Fase 4 – Fructificació / collita de bolets
Els bolets apareixeran de forma espontània en 4 o 5 onades, en intervals de 2 a 3 setmanes. El rendiment total és molt elevat, de fins al 20% del substrat original en estat humit. Un comportament típic d’aquest bolet és el fet que només apareixerà en les superfícies horitzontals, és a dir, a la part superior de la bala i mai en els laterals. Alternativament també es pot cobrir la part superior de la bala amb un parell de centímetres de torba humida que ajudarà a mantenir la humitat i a estimular la producció de primordis.
Consell: Mantenir l'espai lliure de cargols i llimacs, són grans consumidors de bolets i poden inutilitzar un cultiu a petita escala. Hi ha multitud de trucs i remeis tradicionals no agressius per mantenir a ratlla aquests gourmets oportunistes. El millor moment per caçar-los serà durant la nit, ajudat per una llanterna.
Opció 2: Cultiu sobre llit de restes vegetals
Aquesta segona forma de cultiu es basa en el mateix principi que l’opció anterior, la variant serà que en lloc d’utilitzar un bloc de palla, es realitza un llit amb restes vegetals directament a terra, podent afegir també palla, cereals, fusta picada, fullaraca, etc. La millor època per aquesta tècnica serà a la primavera i a la tardor.
Fase 1 – Escollir l’espai adequat
Escollir un espai exterior, ombrívol, protegit del vent i tranquil. Cal també un punt d’aigua proper per poder regar regularment. Si encerta, el cultiu pot persistir en el mateix lloc durant anys en condicions òptimes.
Fase 2 – Preparació del llit de restes vegetals (substrat)
Dipositar les restes vegetals directament a terra, si pot ser triturades, escampades homogèniament i amb un gruix mínim de 20-30 centímetres. Poden ser restes de poda triturada, estelles de fusta, palla, fullaraca, restes de l’hort, encenalls, closques d’ametlla, serradures de fuster, etc. Ruixeu amb aigua durant uns dies, al matí i a la nit fins que tot el substrat contingui una quantitat d’aigua aproximada del 70%.
Fase 3 – Inoculació
Barrejar la llavor/miceli amb el substrat. Inserir petites boletes de gra aproximadament cada 10 centímetres i tan repartides i homogènies com es pugui (imitant una lasanya!). La bossa de 600 grams és suficient per inocular 1 metre quadrat o 25 kg de substrat.
Fase 4 – Incubació
Mantenir l’espai lliure de pertorbacions i no permetre que s’assequi durant el procés (es pot ruixar polvoritzant amb una mànega de jardí o microaspersor). La temperatura ambient pot variar dins la franja de 5 a 20ºC
Fase 5 – Fructificació / collita de bolets
Els bolets apareixeran de forma espontània transcorreguts d’1 a 3 mesos. El rendiment pot ser molt elevat, i mantenir-se al mateix espai durant anys si les condicions són les òptimes. Es pot cobrir el llit amb un parell de centímetres de torba humida que ajudarà a mantenir la humitat i a estimular la producció de bolets.
Material gràfic
En aquest vídeo (anglès), Paul Stamets ens presenta la idea de cultiu de Stropharia rugosoannulata en llit de restes vegetals. En el vídeo es pot apreciar la grandària que pot assolir aquest preuat fong, i com interactuen positivament amb els cultius de verdures.
És una espècie estel·lar per al seu cultiu en jardins o horts. No danya les plantes, ajuda a transformar les estelles de fusta en sòls rics, consumeix nematodes i filtra la I. coli. Un cop establert en la seva propietat i si anualment fa servir estelles de fusta com humus, la Stropharia rugosoannulata pot convertir-se en resident durant anys. Els fongs no només són enormes i comestibles (sabor suau), sinó que aquesta espècie pot produir acantocitos, que li permeten menjar nematodes, importants per protegir els cultius d’arrels.
