Llavor per al cultiu de rovelló silvestre (Lactarius spp)

CAT: rovelló, pinetell, esclata-sang, pinenca | ESP: nízcalo, níscalo | EUSK: esne gorri

1 preparat de llavor per al cultiu de rovelló pot ser utilitzat per:

• Micorizació d’arbres adults directament al terra: 2 pins menors de 4 anys o 1 pi de fins a 15 anys.
• Producció de planta micorizada en viver. Pins d’1 sola gemma.

El producte es pot guardar fins a 18 mesos en un lloc fresc, sec i protegit de la llum.

---

Ús de la llavor de rovelló

Instruccions per a la micorizació d’arbres adults:

Aquest innovador producte incorpora tècniques de biotecnologia inspirades en el sistema tradicional d’obtenció d’arbres micorizats, però aportant solucions que milloren i incentiven la posterior producció de bolets.

Per completar el procés necessitem:

• 1 bossa de llavor de rovelló
• 1 litre d’aigua
• Un recipient per a la barreja + 1 cullera gran
• Una aixada o pala per fer els forats
• Un terreny amb pins joves, preferiblement menors de 4 anys

Fase 1 – Escollir un terreny i pi adequat:

Aquest preparat de llavors de diferents espècies de rovelló és apropiada per a tot tipus de sòls, ja sigui de caràcter calcari, silici o sorrenc. L’estructura d’aquest ha de ser de tipus franc, fins i tot pedregós i a poder ser ric en humus o matèria orgànica. La inclinació màxima serà del 25%.

Per contra, els terrenys amb tendència a entollar-se, molt compactes, poc permeables o molt argilosos tindran efectes negatius sobre el creixement dels fongs.

Els pins escollits per micorizar seran sempre menors de 15 anys, sent els més adequats els exemplars d’entre 2 i 4 anys. Cal tenir en compte que si l’exemplar escollit ja produeix un altre tipus de bolets, la micorizació pot fallar o ser molt feble.

Fase 2 – Sembra:

La sembra es pot realitzar durant tot l’any, preferiblement a les estacions més humides de primavera i tardor. Evitar les èpoques molt caloroses i seques, així com els dies amb gelades fortes i duradores.

Dilueixi una bossa de llavor de rovelló en 1 litre d’aigua, remenant amb cura fins a obtenir un gel uniforme, que recorda a un granissat. Aquest preparat és el que haurem de posar en contacte amb les arrels més fines del pi.

Dibuixeu al terra del pi escollit una línia que projecti el marge de la seva copa, és a dir, on s’acaben les branques exteriors (com indica el dibuix). Realitzi amb molt de compte de 4 a 12 forats de 15-20 centímetres de profunditat al voltant de la línia, fins a veure les arrels més fines del pi i distribueixi una mica del gel preparat. Torneu a tapar amb la mateixa terra. Per als pins de 2 a 4 anys pot realitzar una petita rasa en substitució dels forats. El nombre de forats vindrà determinat per l’edat i mida del pi.

Fase 3 – Consells a tenir en compte:

Durant els primers dies haurà de regar abundantment però sense arribar a entollar el terreny. Passades 4 setmanes només mantingui la humitat amb regs esporàdics, sempre a baixa pressió (un aspersor serà ideal).

MAI ABONI el terreny, ja que posaria en seriós risc l’avanç de les micorizes, arribant fins i tot a matar-les. Aquesta lògica haurem aplicar-la també en el moment d’escollir el terreny, sent desaconsellats els terrenys amb altes dosis d’adobs artificials, fungicides o altres tractaments fitosanitaris.

Fase 4 – Producció y recolecció dels rovellons:

Si el contacte del producte amb les arrels del pi ha produït micorizes sanes i abundants, la producció començarà passats de 18 a 24 mesos. Sempre que el pi micorizat sigui major de 3 anys i les condicions ambientals d’aquella temporada siguin les adequades.

Les produccions anuals variaran molt en funció de múltiples variables, com la idoneïtat del terreny, les condicions ambientals o l’edat de l’arbre, però la nostra experiència les situa al voltant de 500-800 grams per arbre i temporada. La producció s’allarga fins que el pi arriba a una edat pròxima als 15-20 anys, o fins i tot més si l’atac d’altres fongs és molt feble.

+ Informació

Sòls indicats i varietat de pins:

Com hem comentat, el rovelló pot aparèixer en tot tipus de sòls, ja sigui de caràcter calcari, silícic o sorrenc. Sempre amb estructura de tipus franc o pedregós i a poder ser ric en humus o matèria orgànica. Igualment accepta múltiples varietats de pins.

Però la varietat final de rovelló que ens apareixerà, vindrà determinada pel tipus de sòl i espècie de pi, així podem dir que:

Lactarius vinosus: Només apareixerà en sòls silícics, de poca altitud (litoral i prelitoral) i majoritàriament sota pi pinyoner (Pinus pinea) o pi roig (Pinus pinaster).
Lactarius sanguifluus: Apareixerà només en sòls calcaris, a qualsevol altitud i majoritàriament sota pi blanc (Pinus halepensis) a la plana, i en zones muntanyoses sota pi roig (Pinus sylvestris) o pi negre (Pinus mugo).
Lactarius deliciosus: El més adaptable en sòls i sota una gran varietat de pins, és el més abundant a tota la geografia ibèrica.

Truc: Com podem saber quin tipus de sòl tenim?

Per a determinar si el tipus de sòl és de caràcter silícic o calcari, farem un forat fins a trobar una pedra d’una grandària major a 3 centímetres. Immediatament ruixarem la pedra amb una mica d’amoníac i esperarem la reacció. Si comença a generar bombolles escumoses ens indicarà que el sòl és calcari, per contra, si no hi ha reacció, ens trobarem davant d’un sòl de caràcter silícic.

El rovelló és un bolet que genera passions en certes zones de la geografia ibèrica, sent Catalunya un dels llocs on és més buscat. Però també ha estat llargament apreciat en tota la meitat nord peninsular, i cada vegada més, en zones interiors i muntanyoses del sud. A la cuina accepta tot tipus de coccions i preparacions, com a la brasa, en guisats, al forn, en conserva o a la vinagreta. De major a menor qualitat trobem el Lactarius vinosus, L. sanguifluus y L. deliciosus.